LA ETERNA SONRISA

miércoles, 6 de junio de 2018



Mar i terra

El blau m'envolta i em forada l'ànima.
Buida l'esfera, dins la ratlla,
el peix es desfà mut i despistat.
I no podré aixecar-me.
Mai.

Seré oblidada com la pluja,
entre els peus de la sorra
i les ungles de l'aigua.
Tant si el mar surt de llera,
 com si el riu surt de mare.
I no podré aixecar-me perquè ja no tinc cames.

No podré, entre els meus dits,
endur-me tanta platja
i trepitjar les ones que arriben sense pausa.
Mai.

No es queden les gavines.
No resten per parlar-me,
per explicar cap a on van dins l'esfera de plata.
I no podré aixecar-me.
Mai no podré aixecarme.

             Del poemari "Sirenes i Bèsties marines"

Cuando leáis este poema yo ya no estaré... pero mis libros permanecerán y nos volveremos a encontrar.
Gracias por haberme acompañado en el camino.

                                         

39 comentarios:

Anónimo dijo...

Hola, Óscar,

no sé si me recuerdas de los tiempos "fundacionales".

Cuando he leído el título del mensaje no lo podía creer porque no hace demasiado tiempo que estuve comentando con Queta las ferias del libro en las que iba a estar por si coincidíamos. No sabía nada. Imagino que ella no quería que se supiera.
Lo he sentido muchísimo porque le tenía mucho aprecio. Además de una buenísima escritora era un ser humano ejemplar.

Un abrazo muy fuerte para tu hijo y para ti y ya sabes dónde me tenéis.

Rosario Raro.

Anónimo dijo...

Benvolgut Òscar,

Rep el meu condol pel traspàs de la Queta. Mols ànims per tirar endavant en aquests moments tan complicats i durs.

Una abraçada,

Miquel-.

Anónimo dijo...

Lo siento muchísimo. No sabía nada. Queta había ganado el premio de Novela Corta de Siero en el año 2009 con la novela LA BELLEZA. Tengo un grato recuerdo de su persona, su carácter amable y su humanidad. Os acompaño en el sentimiento a ti y a su hijo, y a todas las personas de su entorno.

Recibid un fuerte abrazo

RAMON QUIRÓS MORO

Director

Fundación Municipal de Cultura

Ayuntamiento de Siero

(Asturias)

Anónimo dijo...

Estimado Óscar:

Lo siento muchísimo. No sabía nada. Miro pocas veces el antiguo correo
de la editorial. Queta era una gran persona. Lo noté enseguida. Lo
viví enseguida. Me alegro de que no haya sufrido y de que haya estado
con sus seres queridos. Le mando besos. Seguro que los recibirá.

Te mando un gran abrazo.

Sergio

Anónimo dijo...

Hola Òscar,
Ara que ja ha passat el que em vas anunciar amb la teva trucada de fa dos mesos, et faig arribar un article que vaig dedicar a Queta, que es va publicar a la revista Delta del Prat de Llobregat, on col·laboro cada dos mesos amb una columna. Va ser al núm. 441, abril-maig 2018, pág. 6. Va ser una manera de fer-li un petit homenatge.
Una abraçada,
Manolita Sanz

Anónimo dijo...

Benvolguts Queta i Oscar,

Sento molt i molt les noves que he rebut.

Sabem que aquest tipus de tumoracions son rebels als tractaments però sempre

desitgem que sigui la excepció.

Malauradament,tot i la lluita,l´optimisme i l´energia vital de la Queta,tampoc no ha

pogut ser aquest cop.

Tota la meva admiració,respecte i carinyo per la Queta.

Lluís Galera.

Anónimo dijo...

Te acompaño en tan doloroso momento para toda vuestra familia y te envío un fuerte abrazo ya que mañana no podré acudir a la ceremonia de despedida de nuestra querida amiga Queta .Siempre la tendremos en el recuerdo como una gran persona que nos llenó de alegría en muchos momentos de nuestra vida ,que descanse en paz.

Angeles Ubeda Lozano

Anónimo dijo...

Benvolgut Oscar,



Fa poc que acabo de llegir el teu correu. Aquest mail ja no el faig servir i m’acabo d’assabentar. M’he quedat sense paraules i no t’he pogut escriure fins que no he deixat de plorar.



No sabia rés. No sabia que la meva estimada Queta estava malalta. Me l’estimo molt, moltíssim i sempre l’estimaré. A tu també.

No tinc paraules, no sé que dir. Rés té sentit, la vida no té sentit. A marxat una bellíssima persona. Una persona integra, que ens ha fet sentir moltes coses amb els seus llibres, amb les seves paraules, amb la seva estimació per la vida.

Ens veurem , ja que vull acompanyar-te en aquest dia tan dolorós.

T’envio tota la meva estimació i la força del mon! Fins demà. Rep una forta abraçada,


Paky López

Anónimo dijo...

Amb el teu somriure..., amb l' alegria que ens va donar una copa de vi fresquet a les mans..., jo feia tard a un acte polític al barri però no tenia ganes de que acabés aquest moment, aquella comunió amb tu..., vaig arribar tard a l'acte però no em va saber gens de greu... UN FORT PETÓ I QUE "LEÓN TE GUARDE".

Ens tornarem a trobar Queta, de ben segur!


Oscar una forta abraçada per tu i un fort petó pel Dani

Josep

Anónimo dijo...

Oscar. Ho sento moltissim. Et dono el meu més sincer condol. No tinc paraules per dir-te res....tantes q en tenia ella....
Tot i q vam parlar fa molt poc i em vas explicar com estava, es algo que no pots creure, q com algú q sempre ha estat tant bona, especial y plena de vida, pugui tenir un final tant aviat...
Us envio una forta abraçada a tu y al teu fill. Un peto molt fort.
Anna M

Anónimo dijo...

Cuando la gente me pregunta qué necesito siempre respondo: una máquina del tiempo y volver a empezar contigo.
Oscar

Anónimo dijo...


La Queta des del primer moment s’entusiasmava amb tot tipus de projecte que tingués a veure amb l’art de la seva estimada cosina. No va dubtar gens en participar en allò que li vam demanar i ho va fer amb una vitalitat i una força que eren admirables. Sempre disposada, sempre alegre, amb bones paraules d’ànim per tothom i amb els seus escrits plens d'emoció. Estem convençuts que haurà lluitat fins a l’últim moment i així és com ens agradarà recordar-la.

Una fortíssima abraçada,

Alison, Mercedes i Clara

ENTINTA edicions d'art

Anónimo dijo...

Quanta tristesa!
La Queta era una gran lluitadora i una dona d'un coratge i d'una sensibilitat excepcionals
Una gran abraçada
Carles i Mercè

Anónimo dijo...

No es justo. Te echaremos de menos.
Àngels y María

Anónimo dijo...

Bona tarda:
Oscar sóc la Núria Millan, encara no em puc creure el que acabo de llegir.
Me’n penedeixo de no haver anat, finalment, a cap de les seves presentacions...
No sé si estava malalta o estat de sobte...el seu traspàs.
Ho sento en l’ànima.
Sempre us recordaré al dos com una parella excepcional i junts tota una vida.
Ara a tu et toca ser fort i continuar endavant.
Un petó molt fort, Oscar
D.E.P Queta ( el teu somriure m’acompanyarà sempre).
Núria

Anónimo dijo...

Consolación González Rico. Su pensamiento y su sentir no han muerto, seguirán viviendo entre sus letras. Descanse en paz.

Anónimo dijo...

Javier Molina D.E.P... Impactado por la noticia. El año pasado busqué su firma pero desgraciadamente no pudo venir. La proporción áurea es una novela que hay que leer sin prejuicios pues aborda una temática arriesgada. Y está escrita con una sensibilidad a la altura de su calidad como escritora. Un abrazo a su familia.

Anónimo dijo...

Fernando Martínez López. Estará presente a través de sus obras. Mis condolencias a su familia y amigos.

Anónimo dijo...

Miguel Sandín. Sin palabras me he quedado. Aunque compartíamos agencia no la conocía personalmente. Mi más sentido pésame a su familia y amigos. Descansa en paz, compañera.

Anónimo dijo...

Hoy ha fallecido nuestra querida autora Queta García Navarro.
.
Queta estuvo llamada a ser una de las escritoras más destacadas de este país. Representada por la Agencia Literaria IMC, con su novela La proporción áurea (Premium Editorial, 2017) obtuvo el Premio de Narrativa Camilo José Cela. Con la obra Una piscina en Arizona (inédita) fue Finalista del LXIII Premio de Novela Ateneo de Valladolid y del XXXVI Premio Felipe Trigo. El pasado año tenía previsto firmar en nuestro stand en la Feria del Libro de Madrid, pero esta intención y su carrera literaria se truncó al cruzarse con una dura enfermedad a la que ha plantado cara durante más de un año.
.
El libro de Queta seguirá vivo con nosotros. Esa proporción áurea con la que soñaba construir una piscina en Arizona. En la próxima vida no firmará solo libros. Contará historias que lleguen al corazón como la mejor rúbrica que pueda ofrecer el ser humano. Encenderá emociones y continuará surcando la estela de los grandes escritores, de esos que lo hacen sobre el papel impregnado del otoño como grandes artistas y no sobre pantallas frías ni tibios teclados. Y estará presente en nuestras Ferias del Libro, en todas, siempre, recordando su aportación a nuestras vivencias y todo su inmenso legado como persona.

EDITORIAL PREMIUM

Anónimo dijo...

La Llibreria Croquis la tindrà sempre en el seu record. El nostre més sentit condol al seu espòs Oscar i als seus familiars.

Anónimo dijo...

Juan Masip Quintana .Que descanse en paz, y mi más sentido pésame a la familia. Un fuerte abrazo en estos duros momentos.

Anónimo dijo...


M Teresa Pagès Gilibets. Que descansi en pau. Va presentar el seu primer llibre a la meravellosa biblioteca Can Castells. Donem el condol a la seva familia.

Anónimo dijo...


Jose Manuel Gonzalez Labrador Descansi en pau, avui Sant Boi perd una flor al jardí de la cultura.

Anónimo dijo...

Núria Nurimar. Una gran pèrdua. Que la terra li sigui lleu. Sentit condol a la seva familia.

Anónimo dijo...

Alfredo Segarra Vaja. Quina perdua mes lamentable. D. E. P.

Anónimo dijo...

Carlos Allepuz Saiz. Un pensament i una oració. RIP.

Anónimo dijo...

Jesus Martinez Fuentes D. E. P.nos deja una gran persona y santboyana.

Anónimo dijo...

Pepa Vega Que la terra li sigui lleu. Sentit condol a la seva família.

Anónimo dijo...

Luisa Moret Sabido . Ho sentim molt!!

Anónimo dijo...


Rosario Vallejo . Ho sento, D.E.P.el meu condol a la familia.

Anónimo dijo...


Montse Pedro Gracia. Com ho sento !! D.E.P.

Anónimo dijo...

Víctor Luna Puerto. Una forta abraçada a familiars i amics... Que descansi en pau.

Anónimo dijo...

Antonio Fernandez Vazquez. Descansa en paz Queta 😢 😢

Anónimo dijo...

Josep Marquez Duran , una llàstima . D.E.P.

Anónimo dijo...

Jo sóc Sant Boi - Ràdio SB
6 de junio a las 0:15 ·

Aquest dimarts a Jo sóc Sant Boi a Ràdio Sant Boi, hem volgut recordar a la nostra molt estimada escriptora Queta García, que malauradament ens ha deixat. Hem escoltat l'última entrevista que li vaig fer en aquest programa.
Una forta abraçada al seu company de vida l’Oscar, al seu fill Dani i a tota la seva família! Fins sempre estimada Queta!
Per escoltar la entrevista, cliqueu en l'enllaç:
https://josocsantboi.wordpress.com/2016/02/23/queta-garcia/
#quetagracia #josocsantboi #radiosantboi #escriptora #santboi

Anónimo dijo...

ADÉU A QUETA GARCÍA NAVARRO I AL SEU SOMRIURE INOBLIDABLE


M'he assabentat de la mort de Queta García Navarro, escriptora molt vinculada a Sant Boi de Llobregat. Fa anys, quan vaig publicar L'inici del capvespre, vaig fer presentacions a diferents localitats i mirava de contactar amb alguna escriptora que tingués vincles amb la població. Havia entrat en algunes ocasions al blog de la Queta però no ens coneixíem personalment. Així que en presentar el llibre a Sant Boi, a Cal Ninyo, vaig contactar amb ella i li vaig preguntar si em volia fer la presentació. Em va fer una presentació inoblidable, jugava el Barça i va venir poca gent. Era l'any 2010, pel maig.

De tant en tant ens enviàvem informacions sobre les respectives trajectòries literàries i poca cosa més, quan algú mor et sap greu no haver-hi tingut més relació però la vida va molt de pressa. Queta García Navarro tenia una sòlida obra narrativa en castellà, amb diferents premis aconseguits al llarg de la seva vida literària. La vaig incloure, l'any 2011, en aquest blog. Mantenia un blog propi on anava informant sobre les seves publicacions. Fa tot just tres dies em va arribar un email seu amb un poema de comiat, precisament és el mateix poema que vaig publicar en aquest blog, en parlar de la seva obra literària. I que reprodueixo altra vegada, ja que ella mateixa el va triar com adéu poètic.
Júlia

Mar i terra

El blau m'envolta i em forada l'ànima.
Buida l'esfera, dins la ratlla,
el peix es desfà mut i despistat.
I no podré aixecar-me.
Mai.

Seré oblidada com la pluja,
entre els peus de la sorra
i les ungles de l'aigua.

Tant si el mar surt de llera,
com si el riu surt de mare.
I no podré aixecar-me perquè ja no tinc cames.

No podré, entre els meus dits,
endur-me tanta platja
i trepitjar les ones que arriben sense pausa.
Mai.

No es queden les gavines.
No resten per parlar-me,
per explicar cap a on van dins l'esfera de plata.
I no podré aixecar-me.
Mai no podré aixecar-me.

Del poemari "Sirenes i Bèsties marines"

(Cuando leáis este poema yo ya no estaré... pero mis libros permanecerán y nos volveremos a encontrar.
Gracias por haberme acompañado en el camino).

Anónimo dijo...

M'he assabentat de la mort de Queta García Navarro, escriptora molt vinculada a Sant Boi de Llobregat. Fa anys, quan vaig publicar L'inici del capvespre, vaig fer presentacions a diferents localitats i mirava de contactar amb alguna escriptora que tingués vincles amb la població. Havia entrat en algunes ocasions al blog de la Queta però no ens coneixíem personalment. Així que en presentar el llibre a Sant Boi, a Cal Ninyo, vaig contactar amb ella i li vaig preguntar si em volia fer la presentació. Em va fer una presentació inoblidable, jugava el Barça i va venir poca gent. Era l'any 2010, pel maig.

De tant en tant ens enviàvem informacions sobre les respectives trajectòries literàries i poca cosa més, quan algú mor et sap greu no haver-hi tingut més relació però la vida va molt de pressa. Queta García Navarro tenia una sòlida obra narrativa en castellà, amb diferents premis aconseguits al llarg de la seva vida literària. La vaig incloure, l'any 2011, en aquest blog. Mantenia un blog propi on anava informant sobre les seves publicacions. Fa tot just tres dies em va arribar un email seu amb un poema de comiat, precisament és el mateix poema que vaig publicar en aquest blog, en parlar de la seva obra literària. I que reprodueixo altra vegada, ja que ella mateixa el va triar com adéu poètic.
trbolatzur.blogspot.com
Júlia

Anónimo dijo...

M'ha emocionat llegir aquest poema de comiat de la Queta, que jo desconeixia. Ara feia algun temps que no tenia noticies d'ella, de ben segur degut a la seva malaltia i que jo, en no estar a Sant Boi, estava darrerament desconectat i de les persones que la coneixien.

Aquest poema, que arriba al cor, és un darrer homenatge en record de la seva persona, sempre amb aquesta imatge riallera que la caracteritzava.
Joan Vendrell