La
Margarida...
... a la panxa de sa mare ja feia esbossos de cóm serien
els seus dits, el rostre del seu pare, la fesomia d’aquells que encara no
coneixia però que s’imaginava. Imatges que l’han acompanyat en el seu viatge
per l’univers de la creació, un trajecte que no acaba.
Envoltada d’heroïnes i paisatges, a la Margarida li
agrada recrear els rostres de qui estima, semblants onírics cofois de vida,
ebris de color. Dotar a les seves figures de sensacions pròpies, de la seva
íntima i particular visió de les coses.
I no ha perdut el temps... Quan parlem de la Margarida
Garcia Andreu, ens situem davant d’una llarga i profitosa carrera. Un periple
que comença a l’Escola Massana (1974-1980) mentre es troba embarassada del seu
fill, el fill que veu néixer al mateix temps que la seva pintura, que fa
créixer amb la mateixa il·lusió i empenta.
Tota una gesta que, en contes d’aturar-la, la va
esperonar per madurar com a artista, (Finalista del “Premi de Pintura Jove” de la Sala Parés, dos anys consecutius,
1979-1980). La va estimular per ampliar i perfeccionar el seu treball a
l’estudi de l’artista Aurora Altisent, especialitzant-se en retrat i figura
humana, i per realitzar diversos seminaris com ara: restauració de mobles (taller
Carme Masnou), pintura mural (taller Carme Masnou), pintura al temple, i també seminaris
de gravat a la Fundació Hervás Amezcua,
fundació amb la qual, hores d’ara, col·labora com a professora de dibuix i
pintura.
El pas de la Margarida Garcia Andreu pel món de l’art és
ferm i prolífic. Podríem dir d’ella que dorm amb un pinzell a la mà. Són moltes
i prestigioses les exposicions en les que ha participat, tant col·lectives, con
en solitari: Sala d’art de Professors de
dibuix, Sala Llantiol, Bienal de Montornés del Vallés, Sala d’art Clínica
Delfos, Sala d’art BCN Artdirecte, Ajuntament de Gavà, Fundació Hervás Amezcua
para las Artes (Gavà), Hotel
Missiana (Tarifa), Hotel Park del
Vallés, Museu de Gavà, Convent de Sant Agustí (Barcelona), Fira Arts Libris (Arts Santa Mónica
Barcelona), Biblioteca de Catalunya,
Centre la Massa (Vilassar de Dalt), Sala
Gespa (Barcelona), Fundación Ruíz
Mateos (Rota, Cadis), Sala Apremià (Premià
de Mar)...
I nombroses les seves aportacions com a il·lustradora de
llibres (De l’origen dels Mots,
Carles Duarte), (Anuxa y sus amigos, Estefanía Hernández),
revistes juvenils, pòsters, cartells, pintures murals, estampació de tèxtils...
Es podria dir que la Margarida ha viscut i viu, immersa dins d’un quadre,
empenyent una nova obra que acabarà sortint, un nou projecte que brollarà de la
seva mà, del seu coratge. Que perdurarà com només poden sobreviure les grans
obres, les del sentiment. Obre
permanent: Museu d’art de Rota (Cadis), Fundació Hervás Amezcua (Gavà, Barcelona),
Alcaldía-Ajuntament de Gavà i Biblioteca nacional de Catalunya.
Envoltada de tubs de pintura, de bastidors i planxes, la
Margarida desenvolupa, en l’actualitat, la seva faceta com a gravadora, i ho fa
al Taller de Gravat Entinta, on s’han
originat algunes de les seves obres més
brillants i recents. Autora del llibre de gravats Sirenes i Bèsties Marines (amb poemes de Queta Garcia, Ed. Arola 2011), i el llibre d’Art Sojorn presentat a la Fira Arts Libris
de Barcelona (2014).
La seva última aportació al món de l’art és aquesta
exposició Dones i Dies que es
presenta al “Museu de la Vida Rural” de
l’Espluga de Francolí (abril 2015).
Actualment treballa en una nova exposició de gravats pel
projecte “El Vi. L’Empremta d’una Passió”, impulsat per
la DO de vins de Catalunya, on hi
participa amb altres artistes plàstics i escriptors, i que cristal·litzarà en
un llibre recull. També prepara, en aquest cas per la Fundació Hervás Amezcua, una exposició amb el
tema Exlibris.
Aquesta Exposició Dones i dies la podeu visitar al Museu de la Vida Rural de l?espluga de Francolí fins a mitjans de juny. És altament recomanable com totes les de la Margarida.
