¿Os habéis preguntado a dónde va la playa cuando la abandonamos? ¿Qué se hace de la arena cuando dejamos de pisarla? Me gusta imaginar que los granos se alejan aspirados por el viento y que el mar se retira aguardándome, esperando a que vuelva, a que otro verano camine sobre sus aguas.
¡Qué melodramática me pongo! Pero es que, como ya habréis notado, se acaban las vacaciones, los días largos que se estiran sin propósito ni meta, el tiempo de olvidarse un poco de lo que somos o de lo que querríamos ser. Siempre pienso que el regreso es como una pequeña muerte, un punto y final a un tiempo que no recuperaremos, que no volverá. Se fueron aquel viaje largamente acariciado, las noches de insomnio, los eclipses de luna... Claro que para el que esté harto del calor o de currar como un burro, septiembre llega liberador, cálido pero sin pasarse y despejado. Para éstos, para los que comienzan ahora el asueto poniéndonos los dientes largos, va mi pregunta: ¿A dónde se va la playa, cuando yo no estoy?
Otra pequeña muerte
lunes, 1 de septiembre de 2008
Publicado por Queta García en 1:51 1 comentarios
Acerca de Girona
jueves, 14 de agosto de 2008

Si me pierdo me podéis encontrar en el Barrio Judío o en la Ribera del Onyar. No me canso. No me cansa. La ciudad se abre, de par en par, aunque no sea "Temps de Flors", aunque llueva y me moje, o el sol recaliente las piedras de las empinadas callejas.
Publicado por Queta García en 2:28 0 comentarios
Lectures vora l'aigua
sábado, 2 de agosto de 2008
Us imagino disposats a emprendre les tan desitjades vacances. És aquest un bon temps per relaxar-se i agafar un llibre que ens ompli les estones mortes de moments vius i plens d’imatges. Penseu que llegir és una bona forma de viatjar al més llunyà dels móns sense pagar ni un duro.
Us vull fer unes petites recomanacions –tenint en comte, és clar, que vosaltres sou sobirans per acceptar-les o passar de llarg–, en matèria de lectures, que us podrien venir bé en aquest xafogosos dies d’estiu. Allà vaig:
En primer lloc “Los hombres que no amaban a las mujeres” de Stieg Larsson. Ed. Destino. Es tracta del primer volum de la trilogia Millennium del citat autor. Novel·la negra d’un escriptor mort abans de conèixer l’èxit. La propera entrega és dirà “La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina”, i segons el meu parer és tracte de bona lectura, amena i gens feixuga. Una noia ha desaparegut fa trenta sis anys i el seu oncle està convençut que és morta. Algú s’encarrega d’enviar-li, cada aniversari, flors seques i emmarcades. Sona bé, oi? No és la típica història de lladres i serenos i és ambientada a Suècia.
També, els més petits, necessiten el seu temps per llegir i començar a ficar-se de ple en la lectura. Per ells estaria molt i molt bé “El noi que tenia mil anys” de Santi Baró. Ed. Barcanova, que tracte d’un noi que ha dormit mil anys i de cop es desperta i s’enfronta a una vida diferent i insòlita. O aquest altre, “El cuerno de Maltea” de José Ramirez Lozano. Ed. Alfaguara. Un nen recorre les teulades de Sevilla amb la seva cabra Maltea i viuen tot d’aventures.
Publicado por Queta García en 8:23 0 comentarios
La escritora en Nueva York
lunes, 21 de julio de 2008


Esto es lo más cerca que voy a estar de Federico, aunque él pasó en la Gran Manzana una buena temporada y yo sólo unos días.
Publicado por Queta García en 8:56 1 comentarios
¡Ave blocaires!
lunes, 16 de junio de 2008
Queridos amigos y lectores:
Publicado por Queta García en 9:29 1 comentarios
Diada de sol i de Sant Jordi
domingo, 27 de abril de 2008
Publicado por Queta García en 9:29 2 comentarios
Signatura de llibres - Diada de Sant Jordi
miércoles, 16 de abril de 2008
Benvolguts amics i lectors:
Com sempre dic, què seria de nosaltres sense els lectors? Sou la part més important de la nostra creació literària. Aprofito per informar-vos que la propera diada de Sant Jordi signaré llibres a partir de les 17h. a la Rambla Rafael Casanovas a Sant Boi de Llobregat. Els personatges dels meus llibres i jo us esperem.
Publicado por Queta García en 1:20 4 comentarios






