PREGÓ DE SANT JORDI

miércoles, 22 de abril de 2009

SANT JORDI 2009

Temps era temps... Ja ens arriba
el moment assenyalat
d’aplegar-nos
vora el llibre,
la novel·la i l’amistat.

Per l’abril, un pom d’històries,
un feix de fulls encantats
tornen com la primavera,
solcant el cel i el terrat
entre pàgines obertes
i lletres per recitar.

Tot un exèrcit d’herois
marxaran junts en renglera
afamats de diversió;
d’aventures i poemes
encadenats al bell somni
de la princesa dormida,
dels nans de la Blancaneus
i la casa de les nines.


La tèbia llum de l’albada,
d’aquesta nostra diada,
ens durà cap a bon port,
una platja de llegendes perdudes sota el bressol.

Quan arribi la nit fosca i acabi la xerinola
omplirem nostre coixí
de faules, records i contes.
De rodolins i romanços,
de poemes i cançons,
d’alegria, de saviesa,
d’enginy i de bona sort.


Pregó de Sant Jordi dedicat als nens i nenes de l'escola "BON PASTOR"

TRAS EL BALCÓN

miércoles, 15 de abril de 2009


Tras el balcón las barcas lloran. Sollozan un sirimiri suave y machacón. Abril se despereza húmedo y el pan enmohece sobre la mesa, una mesa redonda que acumula miguitas como sendas, señales de desesperanza y adiós. Regueros violetas. Marcas de cosas no dichas, de palabras que se quedarán sin pronunciar, atrás, perdidas para siempre.
Tras los cristales llueve y los charcos acumulan rémoras, pesadumbre de pies cansados. Y se desparrama un manto multicolor de sombrillas dedicadas al sol fugitivo, errado en su ciclo, perdido en mil vueltas sin retorno.
Gime abril desencantado y con él mil voces de nostalgia. La copa se vacía en el aliento gris de la mañana y mi boca se seca empañada de aliento, de gotas en el vidrio, de sombra en la ventana hueca de mis días.
Lánguido de horas, de retrasos, de luces apagadas tras la niebla, se empapa abril. Inexistente como el día que no llega, mojado en mi cabeza yerma, empapado de ti.