Acerca de Girona

jueves, 14 de agosto de 2008


Si me pierdo me podéis encontrar en el Barrio Judío o en la Ribera del Onyar. No me canso. No me cansa. La ciudad se abre, de par en par, aunque no sea "Temps de Flors", aunque llueva y me moje, o el sol recaliente las piedras de las empinadas callejas.

Girona es la ciudad que he elegido para ambientar mi última novela "El Peso del Aire". En ella transcurre mi historia (qué pretenciosa resulto), mejor dicho, la de mis personajes. Ellos han escogido vivir en ella, en una de sus casas de colores colgada sobre el río, entre cuatro paredes justas que contienen sus vidas, sus temores, ambiciones y cobardías. El discurrir de la corriente nos llevará a conocerles un poco, ya que del todo es imposible. Ya sabéis aquello de que en todas partes cuecen habas... No tenéis más que mirar a vuestro alrededor. El que no guarde algún "cadáver" (y hablo en sentido figurado) en el armario, que tire la primera piedra.
No todas las ciudades, todos los países o paisajes, son susceptibles de ambientar una historia. Al menos a mí, no todos me inspiran esa necesidad. Tal vez sea que no nos quedamos en ellos el tiempo suficiente como para hacerlos nuestros, para vivirlos y conocerlos, transpirarlos por la piel. ¡Es una lástima! Me encantaría pasar dos meses en París o tres en Nueva York, llegar a respiarlos a fondo, a fagocitarlos. De momento mis historias discurren por mis calles conocidas de Barcelona, por las calas de Menorca o parajes imaginarios. De ahí mi última entrega, mi pequeño homenaje a la ciudad de Girona, que no sé ni cuándo, ni cómo, ni si verá la luz.
http://santboicultura.blogspot.com

Lectures vora l'aigua

sábado, 2 de agosto de 2008


Ave Blocaires!!!

Us imagino disposats a emprendre les tan desitjades vacances. És aquest un bon temps per relaxar-se i agafar un llibre que ens ompli les estones mortes de moments vius i plens d’imatges. Penseu que llegir és una bona forma de viatjar al més llunyà dels móns sense pagar ni un duro.
Us vull fer unes petites recomanacions –tenint en comte, és clar, que vosaltres sou sobirans per acceptar-les o passar de llarg–, en matèria de lectures, que us podrien venir bé en aquest xafogosos dies d’estiu. Allà vaig:
En primer lloc “Los hombres que no amaban a las mujeres” de Stieg Larsson. Ed. Destino. Es tracta del primer volum de la trilogia Millennium del citat autor. Novel·la negra d’un escriptor mort abans de conèixer l’èxit. La propera entrega és dirà “La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina”, i segons el meu parer és tracte de bona lectura, amena i gens feixuga. Una noia ha desaparegut fa trenta sis anys i el seu oncle està convençut que és morta. Algú s’encarrega d’enviar-li, cada aniversari, flors seques i emmarcades. Sona bé, oi? No és la típica història de lladres i serenos i és ambientada a Suècia.
També, els més petits, necessiten el seu temps per llegir i començar a ficar-se de ple en la lectura. Per ells estaria molt i molt bé “El noi que tenia mil anys” de Santi Baró. Ed. Barcanova, que tracte d’un noi que ha dormit mil anys i de cop es desperta i s’enfronta a una vida diferent i insòlita. O aquest altre, “El cuerno de Maltea” de José Ramirez Lozano. Ed. Alfaguara. Un nen recorre les teulades de Sevilla amb la seva cabra Maltea i viuen tot d’aventures.