Ricardo Senabre dijo de "El Alma de la Mariposa"

sábado, 1 de septiembre de 2007

El prestigioso Catedrático de Teoría de la Literatura de la Universidad de Salamanca, crítico literario del Suplemento Cultural de "El Mundo" y portavoz del premio "Juan Pablo Forner de Novela", dijo de EL ALMA DE LA MARIPOSA:
"Se trata de una novela llena de equívocos y cuya lectura es una aventura fascinante en la que merece la pena adentrarse".

7 comentarios:

Anónimo dijo...

¡Felicidades Queta! Las noticias sobre tu novela no podrían ser mejores. He leído las estupendas críticas.
¡Adelante!

Montse Vila

Anónimo dijo...

Anónimo dijo...
Bona tarda,

Aquest any vaig decidir que com no passaria de pobra, dedicaria una mica de temps a la família, i després de 2 anys, vaig fer 1 setmana de vacances. Això m´ha permés poder acabar de llegir el teu llibre.

El primer que em va sorprendre és el vocabulari. Acostumada als diàlegs que cada dia sentim al carrer i a les sèries de televisió, sobretot estatals, que amb l´excusa que és el que parla el jovent han reduït les frases a quatre paraules repetides i a molt argot, i possiblement perquè les traduccions de llibres que darrerament he llegit tampoc no s´arrisquen i busquen les paraules més properes al lector, m´ha sorprés molt la riquesa lingüística, reconec que molts cops hi havia paraules que no havia sentit mai, t´he de dir que em produeix una certa enveja sana. Però no et crea distància amb el text, malgrat que en un principi ho pugui semblar.

Les dues narracions simultànies i diferenciades pel tipus de lletra és una bona pensada, mentre llegeixes una ja estàs pensant en com continuarà l´altra, i quan comences a deduir que l´una no existeix sense l´altra, el joc és esbrinar com s´enllaçarà la realitat amb la ficció per acabar sent-ne una sola, perquè el final com diu el Gerard ja està decidit des del principi.

La descripció dels personatges també és curiós, tot el que fa referència a ella està força detallat, des del físic a la roba. Ell/s en canvi és més borrós, coincideixen amb el cabell canós i sobretot amb la seva frase "escriu del que saps". És lògic, si poguéssim imaginar-los, en adonariem massa aviat que són la mateixa persona.

Resumint, m´ha agradat molt el llibre, l´únic que puc citar en contra és l´escena en que recorda com la cuina es va omplir de sang amb l´assassinat de l´Isa, però no és culpa del text sinò meva, sóc força aprensiva, ho visualitzo massa i llavors ho passo malament, per això no vec segons quines pel·lícules, m´he marejat fins i tot al teatre...

Canviant de tema, l´Oscar em va dir que estàs lesionada!, suposo que ja sabràs que tens trencat si òs o tendó, desitjo sigui el menys greu possible, sigui com sigui, cuida´t molt i deixa´t mimar.

Petons,

Montse Rulo.-

p.s.: tu, però, tens cap capsa amb objectes macabres que t´inspiren per escriure...?

23 de agosto de 2007 9:26

Anónimo dijo...

Anónimo dijo...
Benvolguda Queta:
He llegit el teu llibre en un cap de setmana i no he parat fins acabar-lo.
La primera sensació agradable em va portar a un oasi de paraules, on el llenguatge ric i desbordant, m'apartava de la pobresa de vocabulari. Sempre he pensat que igual que hi ha espècies en perill d'extinció, també hi ha paraules, llengües... en perill i que cada dia en perdem alguna...
Vaig entrar plenament en el joc que se'm plantejava: la mateixa situació vista des de perspectiva diferent, em va semblar genial i em vaig deixar portar pels personatges, intentant posar-los una cara, un físic...
El viatge que feia a través de les pàgines m'anava descobrint, amagada dins la trama de la història, l'activitat creadora: la por a la pàgina en blanc, oblidar el món per dedicar-se plenament a la creació... l?al·lusió al "llibre prohibit" (quantes vegades s´han prohibit llibres al llarg de la història de la humanitat). El lector té a les seves mans el coneixement que el pot portar a la veritat.
EL FINAL em va sorprendre i vaig pensar que era conseqüent amb tota la trama, "escribe sobre lo que conozcas". No ho havia pensat però deu costar "matar" un personatge que has anat dibuixant, creant, perquè senti i faci el que vols...
Moltes felicitats i una abraçada.
MONTSE SOLDEVILA

31 de agosto de 2007 7:57

Anónimo dijo...

No estot acostumbrado a leer novelas como la tuya. Y aunque me ha parecido un pelín erótica, me ha enganchado e tal manera que me senté una tarde y no pude dejar de leer hasta acabarla.

Antonio Gea

31 de agosto de 2007 8:59

Anónimo dijo...

Hemos aprovechado las vacaciones para leer EL ALMA los dos. Cuando acabó uno, la empezó el otro.
Nos ha sorprendiso, sobre todo, el vocabulario. No solemos encontrar novelas escritas así.
La ambientación de Barcelona de diez, era como estar paseando por los lugares conocidos.

Fede y Luisa

Anónimo dijo...

He empezado a leer la novela y me tiene en vilo. Cuando la acabe ya te comento más.

Salva

Anónimo dijo...

Te felicito Queta. Tu libro me ha mantenido en suspense desde el principio. Ahora entiendo la noticia que leiste el día de la presentación.
Me ha gustado muchísimo el lenguaje y la trama.

Pepita Rosa